Diccionari Enciclopèdic de Medicina. Criteris

CRITERIS LINGÜÍSTICS

El Diccionari enciclopèdic de medicina no parteix de zero. D’una banda, recull pràcticament tot el cabal lèxic del Diccionari de medicina (1936), dirigit per Manuel Corachan, sobretot pel seu indiscutible valor com a inventari de mots arcaics. De l’altra, aplega tot el material específic de la Gran enciclopèdia catalana i la terminologia del Vocabulari mèdic publicat el 1974, i reeditat el 1979, per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears. Val a dir que aquestes darreres obres van establir els criteris sobre la formació de mots cultes. Criteris que, amb pocs retocs, han estat finalment els que ha aprovat el Diccionari de la llengua catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans.

Entre les decisions preses de bon començament en el Vocabulari mèdic, destaquen el cas del valor donat als adjectius acabats en -oide i en -oïdal, i també als acabats en -gen i en -gènic: "En aquest diccionari", hi deia a l’Advertiment, "hom ha pretès: primer, deixar ben clara la diferència existent entre els adjectius de terminació -oide i els de terminació -oïdal. Els primers expressen, sempre, ‘en forma de’, ‘semblant a’; i, així, aracnoide i escafoide, per exemple, són adjectius que indiquen, respectivament, la semblança amb una tela d’aranya i amb una barca. Els adjectius de terminació -oïdal, en canvi, denoten relació amb el corresponent acabat en -oide; i, si són confoses aquestes diferents aplicacions, hom pot incórrer en errors com parlar d’una hemorràgia aracnoide (en lloc de l’expressió correcta hemorràgia aracnoïdal) o de fractura o inserció escafoide (en lloc de la correcta adjectivació escafoïdal)". També es va deixar clara la diferència entre els sufixos -gen i -gènic: el primer havia de voler dir ‘que genera o provoca’ i el segon, ‘causat per’ o ‘relacionat amb’; així, cariogen vol dir ‘que provoca càries’, mentre que iatrogènic vol dir ‘causat pel metge’.

El grup de mots més nombrós en terminologia mèdica, com en totes o gairebé totes les terminologies tècniques i científiques, és el dels composts de formants cultes. Els formants cultes són formes prefixades i sufixades, procedents de paraules gregues o llatines, que es combinen entre elles i formen gran part del vocabulari científic. El Diccionari ha seguit la tendència de la llengua científica de preferir les formes cultes sobre les populars per a la formació de composts i també, de vegades, adjectius. Així, els adjectius de còrnia, crani i nucli són, respectivament, corneal (llat, cornea), cranial (llat, cranium) i nuclear (llat, nucleus), i els prefixos que se’n deriven, corneo-, cranio- i nucleo-. El mot escata té un adjectiu vulgar que és escatós, però forma el prefix esquamo- (llat, squama). Semblantment, per als termes que fan referència al cap hom pren el mot grec kephalé i n’obté l’adjectiu (cefàlic) i les formes prefixada (cefalo-) i sufixades (-cèfal, -cefàlia).

S’ha seguit, a més, un criteri d’homogeneïtzació: s’ha intentat que els formants procedissin d’una mateixa llengua. Així, es prefereix mastografia a mamografia (paraula híbrida formada pel prefix llatí mamo- i el sufix grec -grafia).

Es reserva el prefix pneumo- per a fer referència al pulmó (pneumònia, pneumonitis) i es destina pneumato- per a referir-se a aire (pneumatoperitoneu, pneumatohemotòrax), bé que s’ha mantingut pneumotòrax al costat de pneumatotòrax perquè el seu ús és molt introduït i per a evitar la cacofonia.

En els mots que vénen del grec el Diccionari ha seguit fins allà on ha estat possible la norma de transformar la kappa en la lletra ce; quan aquesta situació succeeix davant de les vocals febles hom podrà apreciar diferències amb els mots que està acostumat a veure: trobarà acinèsia, afàcia, bradicinina, cetamina, cinurenina, esciascòpia, galactocinasa, interleucina, limfocina (en lloc d’aquinèsia, afàquia, bradiquinina, ketamina, quinurenina, esquiascòpia, galactoquinasa, interleuquina, limfoquina).

Pel que fa a la formació dels mots composts, en aquesta segona edició s’han aplicat els criteris normatius de la Secció Filològica segons els quals cal prescindir del guionet no solament en els composts de caràcter sintètic (faringomicosi ‘micosi de la faringe’), sinó també en els de caràcter copulatiu (faringoamigdalitis ‘inflamació de la faringe i de les amígdales’). Aquest criteri, però, no s’ha mantingut en el cas de coincidència de tres o: hístero-ooforectomia, salpingo-ootectomia.

En aquesta segona edició s’han aplicat els canvis de denominació de les malalties parasitàries proposats per l’Associació Mundial per al Progrés de la Parasitologia Veterinària i adoptats pel Consell de la Federació Mundial de Parasitòlegs (1988). Davant la fluctuació existent entre els sufixos -iasi i -osi, es recomana de fer servir sempre aquest darrer per a formar els noms de les malalties parasitàries i es reserva -iasi per a designar malalties no parasitàries. Les més conegudes, però, que d’altra banda són les que tenen entrada en el DIEC, mantenen també la designació antiga, des de la qual es fa remissió a la nova: acariasi / acarosi; amebiasi / amebosi; candidiasi / candidosi, etc.

grec.net@grec.com